IMMUNITAT i virus

“El nen torna a tenir un virus”… ,                                                           “Això és que deu estar incubant alguna cosa…..”

Qui no ha sentit mai aquestes frases? Quan el nostre fill està una mica decaigut, una mica ”aixafadet”, pensem que està a punt de posar-se malalt. Doncs res més cert…

El sistema immunològic és un sistema que en néixer, és del tot immadur, i que de moment aprofita la immunitat materna que es transmet a través de la placenta, i s’anomena Immunitat natural passiva. El nadó, perdrà per complert aquesta immunitat de préstec, a partir del sisè mes de vida, i a mida que es vagi posant en contacte amb els diferents virus i bacteris, anirà creant la seva pròpia, des de el primer dia que es posi en contacte amb un microbi.bacteri-bacil

Fins als 5 anys aproximadament, el sistema immune va madurant fins esdevenir un sistema madur, un sistema amb memòria immunològica. I com ho fa? Com he comentat abans, posant-se e contacte amb els virus. Si tenim en compte que existeixen més de 200 virus comuns, i que ens hem de defensar de tots ells, o de la gran majoria d’ells, ens toca pràcticament lluitar contra un virus a la setmana durant la nostra primera infància. Algunes vegades ho notarem més, i algunes vegades menys.

La majoria de quadres vírics solen afectar a les vies respiratòries superiors i inferiors, provocant mocs, tos, mal de coll, febre o no, dolor d’oïdes, mal de cap…. I també afecten a l’aparell digestiu, amb mal de panxa, vòmits, diarrea…

Però com comencen els símptomes de les infeccions? El nen tindrà malestar, debilitat, o senzillament tindrem la sensació que el nen està “apagadet”. Aquestes senyals ens diuen que alguna cosa no funciona del tot bé al cos d’una persona.

La invasió per un virus desencadena tota una sèrie de mecanismes de defensa, molt complexos, que s’anomenen Immunitat. En primer lloc, el contacte del leucòcits amb el germen, alliberen una sèrie de suleucocitbstàncies químiques que canvien el metabolisme i també fan aparèixer un augment de temperatura corporal. Aquí tenim una explicació molt i molt senzilla dels símptomes de la “incubació” (anomenats pròdroms), però en realitat és un procés molt més complex.

Després que els leucòcits entrin en contacte amb el germen o virus, n’hi ha alguns que el maten directament (els fagòcits), i n’hi ha que el detecten per crear-ne els anticossos (els limfòcits). Aquests limfòcits memoritzen el virus i l’anticòs que han fabricat, de manera que, e un nou atac per aquest mateix virus, la resposta serà tan ràpida, que el virus no li dona temps de provocar malaltia.

Per això, quan el nen té ja 4 anys o més, veiem que ja no es sol posar “pioc”, i que gairebé no es posa malalt.  Perdsc_72511què el sistema immunològic, que ja ha estat en contacte amb moltíssims virus, potser 200, ja és gairebé madur del tot, i ja està fent la seva feina, que és defensar-nos dels microorganismes i les malalties, sense posar-nos malalts.

PEDIATRIA RESPECTUOSA, LACTÀNCIA